INICI. No érem al centre de la població ni a peu de carretera: els clients no vindrien “de passada”. Havíem de fer quelcom diferent per atraure’ls. Vam fer el nostre Cal Baumer.
Un aforament força reduït per a un servei més personalitzat. Un menjar tradicional i casolà. Amb productes de proximitat i molta qualitat. Un espai tranquil. Una decoració peculiar. Una gran taula que els comensals haurien de compartir. Sense carta, només un cobert tancat i amb pocs productes a escollir. Una extensa carta de vins, tots catalans,...
A més, de tot plegat en resultaria un preu no econòmic (lamentem no haver sabut oferir duros a quatre peles...). En fi, “només” havíem de cercar els clients.

DESENVOLUPAMENT. Doncs ha estat força satisfactori.
Una clientela fidel que ens ha fet posar a molts serveis la pissarreta de “tot reservat”.
Uns clients amb un paladar prou fi, sense prejudicis de nous rics, que no els hi ha sabut greu ni li han caigut els anells per tastar un aperitiu tan casolà -i tan bo- com un senzill “pa amb oli” (i vermut, i sifó, és clar).
Uns clients disposats a pagar el preu marcat, si veien que en contraprestació rebien la qualitat i tracte que es mereixien. Els comentaris boca-orella, i les crítiques a les xarxes sempre han estat molt generoses amb nosaltres, possiblement més de les merescudes.

FINAL. A la cuina et pots cremar, i no només físicament, també anímica.
Encara que una cuina petita i pocs comensals, si vols treballar escrupolosament bé (no vol dir que ho féssim, només que ho intentàvem) apareixen nervis, estrés... Si els altres ingredients són una certa edat, una salut millorable i la falta de relleu generacional... ens ha fet prendre la determinació (tan presidenciable!) de fer un pas al costat.
Si haguéssim de continuar quatre anys més per “aguantar fins a la jubilació”, al plat l’hi faltaria l’ingredient de més qualitat i més proximitat: l’estima que es mereix. I ho notaríeu.

AGRAÏMENT.
És hora de tancar la porta, apagar el llum, i donar-vos el nostre més sincer agraïment.
Amb el temps, uns heu vingut pel menjar, altres per l’espai i tranquil·litat, altres -perquè no dir-ho?- per l’amistat. Tots ens heu ajudat a fer bullir l’olla. A tots, sigui quin sigui el motiu que us ha portat algun dia a casa nostra: moltes gràcies !

FER UN PAS AL COSTAT. MENJAR PER ENDUR.
Més endavant no descartem poder continuar preparant algun plat. Ens permetria continuar vinculats al món de la gastronomia, però sense tan neguit i amb un horari millor.
Continuem sense estar al centre de la població ni a peu de carretera... Hem de fer venir els clients fins a casa nostra, hem de continuar oferint quelcom diferent:.

1. Els plats clàssics de Cal Baumer: casolans, tradicionals, de proximitat i qualitat.
   Trinxats, escudelles, peus de porc, rostits, cassoles...
2. Només per encàrrec, mínim una setmana per l’altre.
   Plats elaborats, pensats i personalitzats exclusivament per a cada client en concret.

NOTA. Informem que les altres activitats de la família, celler i hostal, es mantenen vigents i al vostre servei.